comencen a escasejar, tot i això cap dels dos grups s'enfronta amb l'atre. El meu grup prefereix estudiar la situació i actuar amb cap per poder sobreviure a llarg termini, l'altre grup basicament nomes té interés en sobreviure pel demà. Això provoca que cada nosaltres siguem menys i ells més. Cada cop estic més sol.En unes de les sortides habituals de reconeixement trobo un avió militar estrellat, hi entrem, agafem les armes dels soldats i sorpresa... ens trobem una bomba nuclear. Davant d'aquest fet prefereixo agafarla jo abans de que la trobin ells.
Passen uns dies mes, el meu amic ve a veure'm i diu: "vull la bomba"... jo dic:"quina bomba?" ... ell:"que et penses que hem mamo els dits? se perfectament que tens una bomba d'H i la vull per a mi... mai se sap qui et pot atacar..." jo:"jo no et penso pas atacar... a part la bomba l'he trobat jo així que... se siente..." ell:"tornarem a parlar"... el meu amic que ja no es tant amic marxa...
Cada cop som menys en el grup i estar clar que hi tinc espies ja que sinó, com es que sabien que teniem la bomba? , igualment cada cop ell es més fort i jo mes dèbil... estic segur que en qualsevol moment vindra i m'atacarà per pendrem els recursos i la bomba.
Només quedem quatre en el grup així que seguir amb aquesta guerra freda no te cap sentit. Vaig a veure al "colega" i li dic: "no te cap sentit mantenir aquesta situació finalment has aconseguit el que volies... m'has deixat sol i has enganyat a tota aquesta gent prometent-lis nose quin futur... vols la bomba? doncs és tota teva... jo m'envaig"
L'endemà jo i els quatre arreplegats que som deixem la nau que ha estat la nostra casa desde que va haver.hi el cataclisme i sortim a buscar altres com nosaltres. Mentre caminem puc reconeixer edificis de Barcelona en ruines...
L'últim que recordo es en Jordi Basté dient "Bon dia Catalunya són les 8:00 i aquestes són les noticies del matí..."
Bufff, quin pal, toca anar a la feina...
No hay comentarios:
Publicar un comentario